Club Esportiu Penedès
3r CAMPUS D'ESTIU PDF Imprimeix Correu electrònic
Escrit per Toni Santisteban   
dilluns, 21 de juliol de 2014 18:24

El Campus Esportiu 2014 es clou amb èxit

triptic_01_314Han estat quatre setmanes (o tres i mitja), on els assistents al Campus han pogut gaudir de l'estiu en fórmula esportiva, practicant cada dia un esport diferent i, sobretot, conèixer nous companys amb els que han compartit els valors de l'Esportiu. 

A la primera setmana varem fer un tast al món de les gimcames, així com un taller de futbol americà i un torneig d'esports variats de pistes. També la piscina ens ha acompanyat durant tot el campus.

La segona setmana, va iniciar-se amb un taller de Castells, enguany dirigit per la collacolonies_tirolines14 Xicots de Vilafranca, al seu local de Cal Noi Noi. Però a banda d'aquest taller, els jocs diversos o el taller de Bitlles Catalanes, la gran proposta de la setmana va ser la visita al Parc de Les Deus, on van poder fer descens pel riu, tirolines, salts a l'aigua o practicar les vies ferrates, entre altres activitats. Encara hi va haver temps per tancar la setmana amb una visita al Parc de Bombers, per conèixer de a prop l'equipament i les instal·lacions.

La tercera setmana vam començar-la amb un dia de forta tormenta i l'activitat de Hoquei Patins dirigida des del Club Patí Sant Ramon. Una iniciació al Duatló i una gran gimcana d'orientació pel centre de Vilafranca, i que va ser divertidíssima, van ser altres activitats. Com també el taller d'Arts Marcials i, per fi, la nit d'acampada. Enguany vam anar a peu fins al bosc de Les Graus, entre Vilobí i Guardiola, on vam passar una nit divertida. 

colonies_riu14I la darrera setmana, que es va iniciar amb un taller divertit de Golf, va tenir amb la Trobada dels Casals de tota la comarca el punt àlgid. Va ser a la zona esportiva, i va ser molt estimulant poder conèixer i compartir el matí amb els nens d'altres Campus fent plegats les activitats. La setmana es va completar amb el dia de l'escalada i la iniciació a l'Slackline, així com el taller que ens oferí el Club de Tennis Taula Vilafranca. El darrer dia, una Olímpiada atlètica i un refrigeri per a tots els assistents van servir per acomiadar aquestes intenses divertides setmanes.

Estem contents de l'acceptació i de veure als nanos gaudir de les activitats. Com sempre, n'hi ha que agraden més i que agraden menys però és important oferir aquest ventall de possibilitats en aquestes edats. Un èxit de tots, dels valents esportistes i dels intrèpids monitors! 

Wink

 
5a i 6a Jornades del Criterium Campmany i Trofeu Nemesi Ponsati (Estadi Joan Serrahima de Barcelona) PDF Imprimeix Correu electrònic
Escrit per Toni Santisteban   
diumenge, 20 de juliol de 2014 12:16

La pista d'aire lliure 2013-2014 diu àdeu al Serrahima, i nomès manca el Campionat d'Espanya Juvenil

Aina Trotonda es queda a una sola centèssima per anar al Campionat d'Espanya Juvenil, en fer 13"11 als 100mll

Manel Ruiz rebaixa un parell de centèssimes el millor temps M45 de l'hectòmetre

aina_trotonda14A un sospir de no rés! La barrera entre l'alegria desbordant i la consolació, sovint, te un regust amarg com el de la fina línia que ho separa. I és que una sola centèssima de segon, un paràmetre que, per a molts, passa insignificadament desapercebut i que, en el speed world és tant i tant important, va tenir la culpa de tot. De segur que l'Aina Trotonda encara balla el cap amb aquesta maleïda centèssima. I és que 13"10 era la marca mínima que la RFEA exigeix per entrar al Campionat i, malgrat que sovint hi ha la possibilitat de repesca, la massificació d'una seixantena d'atletes amb aquesta mínima van fer tancar totes les portes possibles.

L'Aina va aconseguir aquesta marca al darrer intent dels possibles, a la primera de les dues jornades del Trofeu Nemesi Ponsati, que cada any clou la temporada per a molts corredors. Ja uns dies abans, a la 5a Jornada del criterium Campmany s0hi va acostar, en córrer en 13"19, i motivats i optimistes, tant ella com l'entrenador David Ruiz, van treballar fins al darrer sospir. També en aquella cinquena jornada Campmany, la Cadet de primer any Georgia Benach va córrer en uns bons 13"33, guanyant en la seva sèrie, i quedant-se a propet de la seva marca personal. I també va  participar, amb bona nota, en Manel Ruiz, qui rebaixa un parell de centèssimes més el Rècord Veterà M45 que ja ell mateix havia aconseguit aquesta temporada, en córrer, ara, en 12"56 els 100.

A la sisena i darrera Jornada del Campmany hi va haver un parell de participacions esportivistes. D'una banda en Ferran Mata a la Llargada, on afina sensacions i ajusta detalls de cara al proper Campionat d'Espanya Juvenil, on hi participarà. Va ser 5è en el concurs Absolut, a Barcelona, amb un millor salt de 6.42m que esperem no li generi cap mena de dubtes, en una gran temporada on ha estat Campió català i on te una gran marca de 6.70, feta recentment a Lloret de Mar, a més dels 6.84m no legals per el vent a favor que va fer a Palafrugell. L'altre atleta que va exercir el seu dret a tot, fou la Laia Saumell. Erre que erre a la prova dels 400m tanques, en aquesta darrera aparició no va estar de sort, i va córrer en uns discrets 1'14"08, desprès de colapsar-se al tram final de cursa.

I tanca la temporada pistera a Catalunya, en Telm Pons, qui va competir als 400mll del Ponsati amb una marca discreta de 59"18, entrant 5è a la Final D d'aquesta distància. 

 
LXI Campionat d'Espanya Júnior (Pistes Universitat de Castelló) PDF Imprimeix Correu electrònic
Escrit per Toni Santisteban   
dimecres, 16 de juliol de 2014 16:20

Lahcen Ait Alibou clou la temporada amb un gran 5è lloc als 5000mll del Campionat d'Espanya Júnior

                                            lahcen_a_castello14

Ha estat una temporada complicada per al nostre atleta d'Or, amb un recorregut de pujades i baixades que no corresponien a la regularitat que fins ara, en les etapes anteriors, havia demostrat. Però en Lahcen Ait Alibou, pacientment, ha treballat cada una de les lesions que a l'hivern va haver de fer front, amb desconsol però, alhora, amb un plus de ràbia. 

I és que venia d'una campanya, l'anterior, on va aprofitar be les oportunitats i va proclamar-se Campió d'Espanya indoor de 3000mll i sots-campió estival, a més de participar a un Mundial Juvenil, el de Donetsk, on va resultar 13è (15è oficialment). 

Enguany, però, el destí li tenia guardades algunes situacions que es van convertir en un autèntic repte, tant per a ell com per al seu entorn. A l'indoor encara va ser capaç de salvar els mobles classificant-se pels estatals, ja com atleta Júnior, on va ser 10è als 3000mll indoor, amb sensacions dolentes. També va mostrar-se molt combatiu al Campionat català de Cros i va assolir, entre una gran fornada de rivals, plaça per poder participar al Campionat d'Espanya d'autonomies, a Mérida. A l'estiu, una de cal i una de sorra. Un gran 1500 al Campmany amb 4'00" o un triomf a la mateixa prova a la Lliga catalana, però actuacions per oblidar en algun que altre cinc-mils, com el de Rubí, a la Lliga o el del Serrahima, el darrer de la temporada abans de la Final de Catalunya, on sí, va vèncer i es va penjar l'Or.

lachen_i_toni_a_castelloA Castelló, doncs, tot eren interrogants. Lluny de les marques que acreditaven fins a quatre o cinc rivals i sobretot molt lluny de la mínima IAAF pel Mundial, a més d'un minut. Una millor marca, fins la data, de 15'45", feta en solitari a Sant Celoni, però per contra les bones sensacions que anava recuperant al darrer tram de la temporada, amb el triomf català com a credencial. De tota manera, amb la consigna de tot per guanyar i rés per perdre, va plantar-se a la Final d'Espanya de Castelló.

La temperatura, sobtadament forta, i una setmana de Ramadà al peu de la lletra, afegien ingredients i incògnites als 5000mll. La cursa va sortir a ritme, ben controlada per en Lahcen fins que al pas pel primer mil la situació es va complicar per les acceleracions d'alguns corredors. Mal ubicat, gairebé sempre a la cua del grup d'una quinzena de corredors, en Lahcen corria pesat i no oferia la seva millor cara. Va semblar, fins i tot, que es despenjaria totalment i, sobtadament, la cursa es va aturar en ritme. Això li va permetre recuperar, no només aire, sinó també sensacions bones i afegir-se a la cursa. 

El següent moment de crisi fou entre el 2n i 3r quilòmetre, quan hi hagué el canvi definitiu per part d'en Mayo, un aragonès que no volia deixar rés per al final. Zarhouni, un dels favorits va tivar molt anant-se amb ell i la cursa es va estirar de tal manera que en Lahcen, ara sí, quedava relegat a la cua del segon grup. Mica en mica, però, tornava a recuperar ritme i començava a donar una imatge molt diferent a la de les darreres curses on "míster Mazo", hi aparegué. No va tenir gairè problema en sobrepassar als corredors del segon grup i agafar ell el ritme d'aquests. Aviat marxaria sol, situat en aquell instant, al pas pel 3r quilómetre que es va cobrir en 9'10", a la posició 9a. 

El ritme dels dos primers corredors era infernal, ja molt lluny del vilafranquí, però en Lahcen duia en aquell instant el tercer millor ritme. Aviat va sobrepassar al 8è i al 7è, i quan connectava amb el 6è, en Mateo Dalmases, aquest va retirar-se, quedant en Lahcen en la lluita per la 5a plaça. Va poder capturar a l'atleta que marxava 5è i ja no va abandonar aquesta plaça, llençant-se endavant amb la mirada posada als atletes que van entrar 3r i 4t, als que finalment es va apropar i molt, entrant a sis segons del Bronze estatal en el seu primer any a la categoria. 

Una cursa estranya, però amb bon final en aquests ritmes d'alt nivell. El seu crono de 15'12"99 el van deixar a un segon de la seva millor marca a la distància, assolida l'any passat, però li valen batre el Rècord del Club Júnior i fixar-la en un registre més interessant i que de ben segur podrà resoldre encara a millor la propera temporada. 

 
Gala PME + Torrelavit - Gavà - Bellavista - Vila Olímpica - Clapí Vell - km Vertical de Ribes PDF Imprimeix Correu electrònic
Escrit per Toni Santisteban   
dissabte, 12 de juliol de 2014 13:28

Olga Cabrera, reconeguda amb el premi a Millor esportista femení de la temporada 2013-2014 a la comarca, tenint en compte tots els esports

Novament l'atletisme ha estat reconegut en aquesta faceta, doncs tant el millor esportista masculí com la millor fèmina han estat atletes. Felicitar novament a l'Olga Cabrera que, com ja va fer en Lahcen Ait Alibou la pasada campanya, ha assolit aquest guardó gràcies a un Currículum d'enguany que impressiona. 

Campiona del Món en 10km marxa en ruta F40 per equips, a Budapest (Hongria)

Sots-campiona del Món als 10km marxa en ruta F40 individual, a Budapest (Hongria)

Or d’Espanya en 5km marxa en ruta F40, a A Corunya

Or d’Espanya en 10km marxa en ruta F40, a Múrcia

Or català en 3000mm indoor F40, a Sabadell

Or català en 5km marxa en ruta F40, a Badalona

Or català en 10000mm F65, a Cornellà

La gala de reconeixement, per part de l'Ajuntament de Vilafranca, als millors esportistes d'entitats de la Vila, ens galardona per 7è any consecutiu, més que a cap altre entitat

I és que un total de 43 atletes de la nostra entitat han estat enguany podi en Campionats de Catalunya o més importants, ja sigui a títol individual, on hem assolit 26 d'aquests guardons a títol individual i la resta, un total de 17, en qualitat d'equips. Uns números impressionants que ens mantenen un any més en la elit de les entitats comarcals. Aquest èxit, es fa extensiu a tota la família esportivista. 

La 36a Cursa de muntanya de Torrelavit, guanyada per Núria Quiroga, amb Rècord femení de la cursa torrelavit14

Una nova estació de la Lliga de Muntanya del Gran Penedès 2014 on vam treure, amb poqueta participació, un bon botí. I és que al triomf femení de Núria Quiroga, on amb 49'48" bat el Rècord femení de la prova, cal sumar un bon 5è lloc de la Nati Rubio (53'22"), així com el 6è lloc masculí de Nil Solà, amb 44'20". També van donar bons punts, en Jordi Gómez, 20è amb 46'58" i Esteve Pi, 115è amb 59'42". Van completar la nostra participació en David Sánchez, 170è amb 1h 12'30" i la Núria Núñez, qui va córrer a la prova per a menors de 16 anys i on va ser 3a i per tant va assolir plaça de podi, amb un temps de 7'48" en una cursa molt més curta.

Emi Vaquero segueix fent pinets, i suma en pocs dies un parell de curses de 10k

emi_a_bellavista14Com sempre, l'Emi Vaquero va ser la millor atleta en categoria Veterà en les curses que recentment ha completat. D'una banda va córrer la Cursa de Bellavista, on va marcar 46'56" en un circuit molt exigent i que amaga forces tobogans que compliquen fer un bon registre, mentre que a Barcelona, a la cursa de la Vila Olímpica, va córrer a una mitjana de 4'29" fent un temps final de 44'53".

Josep Morales obté un meritori resultat a la Vall de Ribes XS by Lurbel

Dues curses en una. Dissabte, en Josep Morales afrontava el km vertical, i amb el pitral 164 i dispossat a tot, aquest jove corredor demostrava que esta en molt bona forma. Va finalitzar 6è de la general, competint amb gent molt experimentada en muntanya i va ser el segon de la categoria sub 23. Va marcar un registre de 16'15" i a la tarda, enlloc de recollirse per descansar per l'etapa de l'endemà, va aprofitar i va fer el cim del Taga, fora de cap cursa. 

vall_de_ribes14Diumenge, amb les cames enfortides i aquell punt d'heroicitat mental que donen aquestes proves, va cobrir la prova de 15km d'aquesta Vall de Ribes XS by Lurbel. Va finalitzar 4t de la general, en una prova, la de 15k, que acollia a més de 70 participants i on va marcar 1h 16m 20s. De nou, com a la jornada anterior, va ser el segon en la categoria sub-23.

Burguete corre a la Gavà Night Run

La tercera edició de la Gavà Night Run va comptar amb la participació de l'atleta de l'Esportiu Àngel Burguete, qui s'endolla a les curses sempre que el seu cos està a punt. I com ell comentava, la barrera dels 35' sembla resistir-se darrerament, en aquest expert corredor de fons de currículum impressionant. Va marcar 35'33" i va entrar 7è de la classificació general.

Crono-escalada de Fondistes Penedès

En Nil Solà va ser convidat a participar a la crono-escalada de Fondistes Penedès, que va tenir lloc a Torrelles de Foix i que consistia en pujar fins el cim del Clapí Vell, que també n'és el primer de la Marxa de resistència dels 7 cims. El nostre representant dèia haver gaudit de la companyonia d'aquesta matinal i en va resultar 4t a la general.

 
Campionat d'Espanya Cadet 2014 (Huelva) PDF Imprimeix Correu electrònic
Escrit per Toni Santisteban   
divendres, 11 de juliol de 2014 16:27

Jaouad Hssini, sots-campió d'Espanya Cadet amb Rècord de Catalunya als 1500m obstacles 

              atletes_i_tcnics_desplaats_a_Huelva14

Una jornada d'aquelles que fan història per al nostre club, la de la Final d'Espanya per atletes Cadets del 1999 i 2000, celebrada a l'estadi Iberoamericà de Huelva, on l'Esportiu Penedès classificà a quatre atletes que havien assolit la mínima exigida per poder tenir opció a competir-hi. 

Anàvem amb un debutant, en Miquel Compte, que doblaria prova! Una atleta que malgrat estar en una fase complicada segueix assolint l'exigent plaça: la Naima Ait Alibou i amb dos atletes que contaven i molt per estar en lluites entre els cinc millors del país, com ho son en Jaouad Hssini i en Pol Retamal. 

miquel_compte14L'expedició, a la que calia sumar els entrenadors de casa David Ruiz i Toni Santisteban, va marxar en AVE destinació Sevilla, i des d'allà fins al punt neuràlgic de Palos de la Frontera, a tocar de Huelva. En Miquel Compte, qui s'estrenava en un Campionat d'Espanya, va ser el primer en competir dels nostres abanderats, i ho va fer a la eliminatòria dels 300m tanques. La cursa ja va quedar una mica a expenses de les errades dels altres, doncs en Miquel ja va atacar la primera tanca amb molta indecisió, fruit dels nervis d'un escenari com aquest. Va tenir, de fet, dificultat en més d'una de les atacades, però encara va defensar-ho be compensant-ho amb un ritme bo. Va fer un registre de 44"54 i el seu tècnic s'emparrava per les parets comprovant que amb la seva marca feta a Vic poques setmanes abans hagués pogut assolir la classificació. Va ser 7è a la sèrie, i 22è del total de participants. A la tarda, novament ell encenia la metxa, amb la seva participació als 100m tanques on va millorar la seva posició a nivell d'Espanya en ser 20è. També sense marca, però, amb uns 15"46 molt correctes i una cursa molt elèctrica on va finalitzar 6è a la seva sèrie.

naima_ait_alibou14A continuació, torn per Naima Ait Alibou. Com sempre, sobre-motivada en competicions d'alt nivell, on ho dona tot. Va córrer a la tercera sèrie, amb un temps de 1'42"73, que la deixà a tocar de la seva millor marca d'aire lliure, però sense aconseguir-la. Moltíssima calor a la hora de la competició, però sense excuses per justificar la manca de canvi de ritme en el moment en que es va vendre el peix. De fet, la seva eliminatòria, era perfecte per als seus interessos. Una cursa a ritme i on les favorites van treure les atxes de guerra just a manca de 250 metres. Ho haguessim firmat des d'abans de la cursa, però, a l'hora de la veritat, la Naima es va quedar bloquejada, al mateix ritme de cursa, però sense canvi. Va entrar forta, sí, però sense temps per a rés més. 23a del total de les tres sèries i, per suposat, fora de la final en la seva cinquena participació en campionats d'Espanya de pista.

pol_retamal14Era l'hora de la veritat en quant a possibilitats de coses grans o medalles. I allà estava el noi de Sant Martí Sarroca, en Pol Retamal, qui era presentat com un dels atletes favorits a la prova del Salt de Llargada i, de fet, ell mateix venia molt mentalitzat a la cita de Huelva per donar un pas important en el seu exitòs palmarès de Promoció. Abans de fer el pas a la categoria Juvenil, en Pol, qui porta a l'Esportiu molts anys, tenia una gran oportunitat. Però la eufòria, sovint, no deixa veure més enllà, i un primer salt, escalfant, on va trencar-se a nivell fibrilar, va convertir tota esperança en decepció. Ell, en un signe d'abnegació a la realitat, sabedor de que a les seves cames tenia els 6.30 que amb "relativa facilitat" el podien coronar com a Campió d'Espanya, no volia retirar-se de la prova malgrat els evidents símptomes de trencament. Una ruptura que es va fer extensiva a tots els que l'acompanyàvem i vèiem frustrades les seves ganes i il·lusions, que compartíem. Salts pobres, resultats de precàries carreres d'aproximació derivades pel dolor del seu múscul. Amb 5,48, i molt trist, en Pol no va accedir a la millora, ubicant-se en un 17è lloc que no li correspon. Ànims Pol. Molts ànims per què et mereixes el millor i per què tard o d'hora t'arribarà l'èxit que atresores dins. 

Finalment, en Jaouad Hssini corria amb la responsabilitat de buscar un resultat meritori, aprofitant el bon moment dejaouad_hssini14 forma que atresora, i, alhora, donar una alegria a l'expedició esportivista, molt tocada per la lesió d'en Pol. La cursa, a una hora perfecte, doncs les temperatures havien començat a caure, va iniciar-se a un ritme molt bo però sense problemes per al nostre atleta. Semblava fàcil, fins i tot, el ritme d'en Hssini i la resta, quan aquesta era una cursa de passos excel·lents. La marca, que podia rondar per sota dels 4'30" va irrompre en decibels quan a manca de 500metres, en Hssini, ambiciosament ansiós, va trencar les hostilitats per córrer molt més ràpid. Rum-rum genèric a la grada i a dins dels nostres pensaments quan el vèiem marxar en solitari, i quan vèiem, amb excitació, com els rivals es dissuadien i únicament un, qui prèviament partia com a favorit, el seguia, però ja a 10m! Campana i apretada de dents i més coses entre tots. La cadència del Jaouad encara era molt bona durant tota la corba i la posterior contrarecta, però aquell atleta corrent encara a 10m i un primer símptoma de debilitat del nostre Jaouad va ser tot un anunci luminós de que el blat no és blat fins que és al sac i lligat. La gàbia dels llançaments no deixava veure amb claredat la aparició de la fatiga en les cames d'en Jaouad, però, la manera com va atacar aquella darrera ria, dubtant, retallant, i sense la seva explosiva sortida de l'aigua i, al mateix temps, aquell nano aragonès que veia que ja no eren 10m, ni 8, sino 7, ara 6, coi 5! ... va regalar una darrera recta molt maca en lo esportiu, però dura en lo personal, doncs, malgrat el segon lloc d'Espanya s'ha d'entendre com excel·lent, i amb Rècord de Catalunya, i per suposat del Penedès... el moment en que en Jaouad era superat, a manca de 50m, va fer caure el somni de veure'l campió d'Espanya, quan, n'estem convençuts, que si hagués esperat un xic més en el seu atac, ho hagués assolit. Bon títol, sens dubte, aquesta Plata estatal, amb un temps impressionant de 4'22"67, deixant-se anar a manca de set o vuit metres, i que li val la tercera millor marca espanyola de la història, en una cursa on el guanyador va batre el Rècord d'Espanya de tots els temps, sens dubte, gràcies al demolidor atac del nostre atleta. 

Final de festa feliç, doncs, i un missatge de que les millors coses, encara, han d'arribar. 

 
<< Inici < Anterior 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Següent > Final >>

Pàgina 1 de 138

Compta-atletes

El Tronki, mascota de l'Esportiu Penedés

Tenim 343 atletes

Curses destacades

Bàner

Calendari

« < Juliol 2014 > »
Dl Dm Dc Dj Dv Ds Dg
30 1 2 3 4 5 6
7 8 9 10 11 12 13
14 15 16 17 18 19 20
21 22 23 24 25 26 27
28 29 30 31 1 2 3

Destaquem

Bàner

Enllaços

Bàner
Bàner
Bàner
Bàner

Espònsors