SAMBA   FALL

L’arribada de l’africà!

Amb el seu posat assossegat característic en Samba Fall es deixa traginar la ment, durant aquesta entrevista, per tal que puguem treure l’entrellat i acostar-nos més a ell. La ment plàcida d’aquest ex corredor de 400 i 800, que pot gallejar d’haver participat en dos Jocs Olímpics, els de Barcelona (1992) i els d’Atlanta (1996), és contraposa amb l’actual vida que l’allunya dels seus éssers més propers. Casat i amb dos fills, als quals ja fa gairebé tres anys que no ha vist, lluita dia a dia per donar principi a una nova vida i acostar-se una vegada per totes a ells. En Samba, que va cursar titulació d’entrenador d’atletisme a l’escola alemanya de Leipzig, va aterrar a l’Esportiu a la passada tardor i ja no s’ha separat de nosaltres.

Com va anar a parar un ex atleta d’elit maurità a Vilafranca?

Ja fa gairebé 3 anys que vaig venir a Catalunya, buscant millor qualitat de vida. Jo sempre havia desitjat venir a Espanya i no coneixia el tema dels nacionalismes. Entenia Espanya com una de sola, sense distingir Catalunya o d’altres regions. Vaig arribar a Platja d’Aro on vaig estar més de dos anys. Desprès vaig apostar per Vilafranca perquè allà la meva situació no avançava i perquè aquí tenia un bon contacte.

Penses doncs que la teva elecció per Catalunya ha estat encertada?

No conec altres llocs d’Espanya, però aquí estic be. Per tant que puc dir? (riu) Ara estic assentat i no m’agradaria canviar de lloc!

I quina és la imatge que et projecta Catalunya?

Ara veig a tota la gent atabalada amb la crisi. El poble català és estrany perquè sovint no pots dialogar amb la gent. Que més puc dir... a tota arreu hi ha gent bona i dolenta. A Vilafranca estic feliç i mai havia tingut aquest sentiment en els dos anys a Platja d’Aro.

Com t’acostes a l’Esportiu Penedès?

Doncs jo sovint passava per la zona esportiva i un dia vaig veure atletes corrent. Un company meu em va dir: mira, unes pistes d’atletisme, i no vaig dubtar d’entrar. Vaig conèixer a un noi molt amable... el Sr. Toni (riu), que de seguida em va facilitar l’acostament al Club.

I com t’hi trobes entre nosaltres?

Estic molt content perquè no tinc problemes de cap tipus. He fet molts amics a l’Esportiu. Estic feliç. Gràcies al Club mai estic sol. Marxo cap a casa amb la satisfacció de tenir alguna cosa. Mai tinc la sensació de no tenir rés! I això és molt important per a mi. Estic molt agraït al Toni per com m’ha ajudat a integrar-me i a la resta de la gent. Molt!

Com veus el funcionament d’aquest Club, on ara ets part important?

M’agrada molt. Veig que hi ha molts atletes. Molts tenen qualitat per progressar. Veig que l’Esportiu tenia un problema d’atletes però que s’ha apostat fort per treballar en l’escola d’atletisme. Ara som una formidable escola per formar atletes. Estem fent un gran treball, una aposta de cara al futur.

Que destacaries de l’Esportiu Penedès?

La figura del Toni. Fa un paper fonamental. El Club sense ell estaria mort! És l’ànima i completament necessari. Veig que els pares sempre li donen tot el suport i alhora son molt solidaris. M’agrada molt l’entusiasme que mostren molts pares. No tinc dubte que si seguim amb aquesta filosofia el futur serà molt bo.

Però, que destaques del dia a dia?

Als atletes! El que més m’agrada és parlar amb els atletes veterans, parlar amb ells sempre reconforta. Però tots, absolutament tots els atletes, son el millor tresor que te el Club.

Ara siguem una mica auto crítics... que és el que no t’agrada de l’Esportiu?

No puc dir rés dolent. Veig com s’està treballant i els resultats son molt bons. No hi ha cap problema. Potser el negatiu és que sempre hi ha els atletes que no volen treballar i n’hi ha molts que no son constants. Això son molts mals de cap per als entrenadors, perquè no poden controlar-ho.

I quines altres coses canviaries o milloraries?

Seria fantàstic apostar fort per tenir un mini bus. Els desplaçaments, sovint, son complicats. També m’agradaria veure més al President del Club. Tinc entès que és una gran persona però trobo a faltar la seva figura i és molt important. Ara mateix no el reconeixeria (riu).

Quin ha sigut el moment més maco del poc temps que portes amb nosaltres?

La celebració de la Gala del Club. Fer aquell sopar és molt important. Em va agradar molt aquella vetllada, i és un acte molt important per al Club. Em va agradar molt, de fet, tant com tot el Club.

Sempre et veiem com un entrenador molt tranquil, és per la teva nova situació o sempre has estat així?

Jo sempre he estat així. Sóc tranquil de mena, és la meva naturalesa! Soc un home de poques paraules. Parlo quan és important fer-ho i si no tinc rés a dir m’estimo més escoltar.

Per A o per B passem a parlar del Madrid-Barça d’ahir (0-2), en Samba es mostra com un cule de tota la vida i només fa 5 mesos que va canviar d’equip!

Samba, perquè primer eres del Madrid i ara ets seguidor del FC Barcelona?

Era del Madrid ja a Mauritania. Principalment perquè m’agradava molt un jugador d’ells, en Zinedine Zidane, però tot va canviar un dia que jugaven contra el Getafe. No m’agradava la direcció que havia agafat el club blanc i vaig dir que si perdien canviaria al Barça. A més, el meu fill de 8 anys, quan parlo amb ell per telèfon i li pregunto de quin equip és, ell em contesta: Barcelone! ...  Messi Messi ... (riu) Això ha estat determinant! Ara el veig sempre per TV i m’agrada molt el seu estil de joc i la seva política de formar als jugadors.

En Samba, assegut còmodament a la seva cadira, a la terrassa de la Cafeteria Farggi de Premià de Mar, es pren un respir i m’etziba el seu clàssic:  Hombre! seguit de: aquesta és la meva primera entrevista i no estic gaire preparat! De pas, lligant conversa cap altres branques, em comenta que esta fent un curs de català dos dies a la setmana i que te moltes ganes d’aprendre’l. Poc desprès de glopejar intento desviar la conversa cap al tema sobre les dones catalanes...

Samba... com veus a les catalanes?

Son molt maques! Però jo no en tinc cap eh! La meva dona és a Mauritània, a Nouakchott.

Imagino que la deus trobar a faltar, igual que als nens?

Espero que aviat la meva dona i els meus fills puguin estar aquí. Mira, hi ha una cosa que ja la tinc clara: que els meus fills ja estarien a l’Esportiu Penedès si fossin aquí! D’això no tinc cap dubte!

Hi ha dies que encara et veiem córrer i agafar peses ...

Tinc moltes ganes de poder tornar a competir algun dia. M’agradaria poder participar en Campionats de Veterans i espero poder fer-ho l’any que ve.

Per últim, qui t’agradaria que t’hagués fet aquesta entrevista?

En Zapatero (riu).

Als seus llocs ....   llestos   ...     JA!

Un color? El negre....   “ claro”!!!

Una ciutat? París

Un idioma? Francés

Un cotxe? BMW

Un film? Terminator 1

Cafè? Cafè vienès

Dolç o salat? Dolç

Mar o muntanya? Muntanya

Una competició? Els 400mll a Syria

Uns Jocs Olímpics? Els de Barcelona ‘92

Un/a atleta internacional? Marta Domínguez

Un atleta masculí de l’Esportiu? Eric Rossell

Una atleta femení de l’Esportiu? Omi Saheli

I entre els atletes de la nostra Promoció? Els germans Lahcen i Naima Ait Alibou

Que et treu de polleguera? Que?!?! No he entendido eso!

Desprès d’explicar-li i fer unes rises... La gent que canvia de caràcter... que avui estan be i demà no et diuen rés. No ho puc entendre... És com comparar un cor amb bon ritme amb d’altres que no.

Així no t’agrada gens la falsedat!!! Clar que no! No m’agrada quan et diuen una cosa i de dins senten una altre. La veritat és fantàstica i molt important.

Que és per en Samba la cosa més important a la vida? La relació amb la gent. Si tens diners i no tens amics no ets ningú.

Samba Fall a la cerimònia inaugural dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992